La poesia de Razef canvia de cara

Divendres es van presentar a la llibreria Railowsky les novetats de la col·lecció Razef de poesia que dirigeix Maria Josep Escrivà des d'edicions 96. Els volums 13 i 14 de la col·lecció, que estrena cara nova, pertanyen a Li Bai i a Pere Císcar respectivament.



Els poemes de Li Bai, l'home que, diuen, va morir ebri de lluna, han estat traduïts per l'Eduard Verger i en podeu llegir algun si voleu. Fou el mateix traductor qui va insistir en la idea que aquesta mena de poemes, senzills aparentment, requereixen una lectura pausada, quieta, potser íntima, per poder vuere-hi tant d'univers contingut, tanta bellesa. L'Eduard, que estudia xinés per fugir del neguit, o alguna cosa semblant, va gosar fer una lectura en xinés original (no sé pas de quina zona exactament, si del nord o del sud) que sonava d'allò més bé.
L'altre volum, A plec dispers, és una entremaliada proposta de Pere Císcar, l'home de Bellreguard que va nàixer l'endemà de morir Franco. Joganer amb les paraules, el poeta talla i enganxa allà on vol, troba la clau de volta dels mots i es deixa anar amb la forma, la fonètica, el ritme. El poema assoleix la gràcia quan, finalment, tot plegat té, també, sentit. La presentació va anar a càrrec de Joan Navarro. Llegiu què diu el Pere al seu aplec de versos:

LE TOMBEAU DE LINDA LOVELACE
Si darrere la tempesta
la muda del cel resta
amb tons ben cridaners
i un fum de perfumats
es beu el matiner
collidor de la valència
si amb joia manyfesta
el conill s'engul de grat
pardals sense anestèsia
per què no em salpes Stella
la cinquena extremeitat?
vinga va, berena-me-la!

Creix aquesta col·lecció amb propostes actuals, de dos en dos volums, un de traducció, l'altre no.