dissabte, 7 de febrer de 2009

Ser accessible vol dir ser generós

Passejàvem per davant del Mercat Central de València mentre a l'OCCC la Laura Borràs xarrava sobre la Literatura i la Pedagogia en un món virtual: “Llegir en l'era digital”. El V Encontre Carles Salvador obria una finestra a la blogosfera i proposava una reflexió sobre l'articulació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula. Es tractava de compartir experiències i d'encetar, potser, noves vies de coordinació. Nosaltres, però, havíem d'aprofitar l'avinentesa per fer una reunió express i així refrescar memòria, reconduir temes i veure què. Feia temps que no ens trobàvem, que no ens torbàvem. Calia que la nostra paraula tornara a fluir en directe i en assemblea sabàtica. En pocs minuts havíem de presentar-nos com a blocaires i explicar per què fem el que fem. Com que el més complicat era posar-nos d'acord en com aniria la cosa nostra i això ja s'entreveia pels ferros de les baranes dels antics magatzems El Siglo mentre ens féiem unes fotos per al facebook in blue, finalment hi vam entrar i vam enganxar la nostra baula a la cadena que tot just s'havia instaurat en aquella sala. Tots quatre, a l'espera del Manel que havia d'aparéixer a l'hora de l'àpat, vam dir-hi la “nostra” conscients que, mentrestant, nous blocs es creaven a la xarxa com polsim d'estrelles, milions d'internautes rimadors s'iniciaven en aquest món en constant expansió, amb vertigen, amb curiositat, amb desfici. En realitat, la nostra presència era una pinzellada de tonalitat diversa: l'interés educatiu amb què potser va nàixer ha anat canviant de fesomia i ara per ara, més creatiu que mai, caldria parlar més aviat de publicació virtual amb finalitats literàries. Ser accessibles, ser generosos i oferir aquelles propostes que ens vinculen a un pensament de caire humanista, literari, lliure i necessari en un món més aviat desvirtuat. Aquest és, ara per ara, el nostre projecte.
Ara bé, com que de directors de centres de secundària, de tipògrafs, de poetes, de pares i mares, de compositors, de mestres, d'amics, d'homes i de dones, de comunicadors, d'escriptors en fi, ja actuem cada dia, em preguntava qui de tots, què de tot som? Quan som més o menys nosaltres? En quina paraula, en quina lletra ens veiem reflectits? En la a o la o? Què volem dir i a qui ho volem dir quan publiquem a LPN?
Com que l'Isidre Crespo, mestre de cerimònies, l'home del barret, engrescador i disciplinat, volia que tothom hi diguera la “seua”, el temps volava com les paraules nostres. Vam fer un reset i vam visitar minuts abans de dinar la llibreria Carácteres, un lloc de llibres ben net i polit. Una llibreria com un vaixell, de fusta cruixent i noble. Hi vaig trobar la poesia completa d'Ingeborg Bachman i vaig fer gasto.



El dinar va transcórrer amablement, entre plats i gots ben presentats i un merlot-ull de llebre que féu les delícies dels bloquejats com nosaltres. Amb gust de xocolate i un fred de cal déu, vam reiniciar el camí cap a casa, vam posar en marxa la maquineta i vam escriure aquest post. Aquesta és la nostra notícia d'avui.

8 comentaris :

Anònim ha dit...

La veritat és que, després de llegir el teu post, és com si tu i jo haguéssim estat en dos món diferents a la mateixa hora. Realment t'interessava el que s'hi feia? És com una nebulosa de paraules buides per no dir res. M'ha semblat una falta de respecte.
Ana Coll

Begonya Mezquita ha dit...

Em sap greu que veges falta de respecte allà on hi ha complicitat i jocs de paraules. Res més lluny de la meua intenció, Ana. Crec que trobades com la d'ahir fan molt de bé. Em quedaria amb alguna idea com la de la generositat de què es parlava cap al final (l'Anna Gascón, per exemple). O amb el camí que la nostra llengua i la nostra cultura han fet gràcies al treball que es fa a la xarxa, moltes vegades única via de comunicació lliure. Alandete dixit. I, sobretot la necessitat de treball comú i constructiu per promoure rutes tan indispensables com les pàgines, reals o virtuals, de la literatura. No em sembla, per tant, que descriure el nostre pas per l'OCCC haja d'ofendre ningú...

Olga ha dit...

Ana, nosaltres sí som d'aquest món, i a la mateixa hora el compartíem amb tu. Ens interessa i molt tot el que s'hi mostrava, i t'he de dir que vam aprendre a pler de les experiències compartides.
D'altra banda potser que no hages entés les paraules de Begonya perquè, ben lluny d'ésser buides, recullen informació i regalimen sensibilitat. Preocupació i estima pel nostre quefer diari. Les seues paraules diuen molt i no arreceren cap falta de respecte, t'ho puc ben assegurar.

Anna Gascon ha dit...

Gràcies de nou, companyes, per les paraules que volen i que en són nostres, amb gust de llima o a la cruïlla. És cert que en parlàrem molta gent, però després de tanta virtualitat, feia falta que aquelles persones que només coneixem a la xarxa ens hi trobàrem. Va ser un plaer.
us envie l'enllaç amb fotos. PDT: el meu post no és tan poètic, però eixa és la vostra.
moltes besades.
http://departamentvalenciaiesfederica.blogspot.com/

Príncep de les milotxes ha dit...

Us he vist molt "guapos" a les fotos: esteu tots. Chapeau!

Olga ha dit...

Príncep, t'hem trobat a faltar.
També avui a l'Honori. Ara, mentre escric el comentari, ocupe el teu lloc.
Salut!

Mercè Durà ha dit...

Hola Begonya, jo hi vaig ser. Va ser fantàstic, primer gaudir de la presència de la Laura que em va despertar il•lusions i somnis arraconats a la cambra dels qui treballem en silenci i sentim que la nostra tasca docent és més que una projecció de conceptes que no ens són propis, però la tendresa en què els transmetem i l'encuriosiment que volem provocar salva el nostre "apostolat" per la nostra llengua i per la nostra cultura.
Vull agrair-te que tu i Amadeu m'ensenyàreu un camí tan innovador com són els blocs però el que jo no imaginava mai era que allò que m'estàveu ensenyant era a ser generosa i mostrar obertament i gratuïta un treball que havia fet i restava silenciat.
Espere que la companyonia que es va iniciar dissabte passat, no s’ature sinó que revife la nostra estimada tasca.
Besets
Mercè (comentaridetextpau.blogspot.com)

Begonya Mezquita ha dit...

Guaite d'ací d'allà els blocs dels qui vam ser dissabte a l'OCCC i, si més no, a tots i a totes (Alícia, Josep, Mercé, Anna, Oreto, Francesc, Antoni i més) sembla que ens hagen injectat una bona dosi d'eufòria. Salut i anem per feina!