divendres, 13 de febrer de 2009

El Nabí, sencer

Lectura íntegra del Nabí, de Josep Carner, en la commemoració del 125é aniversari del seu naixement. En vídeo i en podcast.
L'he descobert via Carneriana, el bloc que l'hi dedica Jaume Subirana.

2 comentaris :

Anna Gascon ha dit...

http://www.saveourblogs.blogspot.com/
parlant l'altre dia de deixar comentaris al nostre pas per la lectura, passa per aquest bloc. ha creat un "demanador" de comentaris...
una besada, Amadeu.
Ah! t'estaré esperant quan t'incorpores.
Anna

Amadeu Sanz ha dit...

Hola, Anna. En primer lloc, gràcies per la teua visita i el teu comentari ;-)
No tinc jo així de clar que la vida d'un bloc depenga dels comentaris que es fan. Sí que sé que els comentaris s'agraeixen i són, a vegades, indicadors de la resposta que suscita. Tanmateix, alguns dels blocs que més m'agraden apenes si en tenen, de comentaris. Tinc prop d'un centenar de blocs sindicats en un agregador de RSS. Quasi a diari llig una desena o més d'articles, però només comente quan realment tinc alguna cosa a afegir o quan es produeix aguna mena de polèmica que em resulta interessant. I això inclou aquest bloc. A vegades, en les xarxes socials caiguem en l'ansietat i correm per atraure tràfic o feedback cap a les nostres publicacions. I això condiciona el que publiquem i la manera com ho fem.
Altra cosa és el cas dels edublocs, o blocs educatius, o com es diga, que sí que haurien de constituir-se en una xarxa de col·laboració, intercanvi i suport mutu. Els comentaris d'agraiment, reconeixement i enriquiment sí que hi són necessaris.
El que jo no voldria és caure en la vanitat de dir-me: "Mira, que famós que sóc, quins posts més bons que faig, quant de tràfic que rep". Si algú, en llegir el que escric, sent que ha d'afegir algun comentari, benvingut i agraït. Si no, tan amics.
Tampoc no vull semblar xuleta i sobrao, que, com a tots i totes, també m'agrada fer amistats i compartir. Confie que m'entengues.