dimarts, 24 de febrer de 2009

Qu'est-ce que c'est?


Arribe a casa, després d'una dura jornada de treball i revise les notícies del dia. Com deia la trinca, qu'est-ce que c'est, ce merder? Doncs això. Quin merder! Trac foc pels queixals! Ni la secta del Gran Drac en fa de tan grosses.
Diuen que ho anuncia per sorpresa. Senyor Font de Mora (com deu sonar el seu nom en xinés, vosté que sap tant de llengües?), a hores d'ara ja no ens solplén les. Ja no cal ni que en parlem. Haurem de posar fil a l'agulla i passar directament a l'acció, amb plataformes o sense.

10 comentaris :

Pere ha dit...

Doncs, sí, tens raó: de sorpresa, ja cap ni una. Jo crec que aquest merder va aparellat amb aquest altre, que em preocupa més. Pensa mal i encertaràs, diuen. I a mi (pensant ara en aquella "victòria" de mitjans de desembre) m'agradaria encertar-la menys sovint, la veritat.

Una salutació i un spring roll...

Begonya ha dit...

Hi ha un tufillo en tot plegat que em mosqueja. Hi ha xarxes que encotillen els guanys possibles. Estic convençuda que es desvien interessos, s'amaguen informacions i a pagar-ho els de sempre (que, d'altra banda treballem com a xinos).
Ara, en uns dies, una trobada de directors a Morella, i contents perquè hi va la Concha Gómez. I don't understand. Un joc brut on no es parla clar ni s'és conscient de tot el que s'hi juga. Ja em direu quina car ens toca fer ara.

Giorgio Grappa ha dit...

Ha ha ha ha! Quin fart de riure!

Açò faria les delícies de Kafka.

Amadeu Sanz ha dit...

L'altre dia vaig escoltar un professor de xinés de l'EOI–xinés ell mateix– lamentar-se amargament perquè la catalogació lingüística dels llocs de treball, o siga, que en un determinat període de temps bona part del professorat haja de estar qualificat per poder fer les classes en valencià, es queixava perquè tal catalogació deixaria sense professorat de xinés el País Valencià. Argumentava que, per a un xinés, una llengua romànica no s'aprén en dos anys ni en quatre. Això sí, s'expressava en un passable castellà.
Com més bovades diguen, pitjor per a ells: si això de l'anglés ja era improbable, veges tu el mandarí.

Olga ha dit...

Em sembla vely intelessant aquesta nova ploposta de l'honolable consellel.
Penseu en l'al·lòs, les talonges, la pólvola... tenim tant en comú amb els xinesos!

La llengua més parlada! El comerç emergent! No sé de què dimonis us queixeu! Fins i tot els valencianets i les valencianetes tenim la cara redona i els ulls acanalats. Tot és començar!

Anònim ha dit...

Quin emboliiiic! Ala que cleia que m'aclalia amb això de la convivència tolnem a ploval amb una de nova! Encala més vely intelessant. Quin honolable consellel més güei!
Ja no saben què fel pel fotle. Ala lesulta que hem d'aclalil-nos amb 3000 milions en xinés, anglés i espanyol. I si no en sabem ni un bolall i parlem català (o flancés o lus) ja no ens clalilem amb ningú? (Glups!) Pel què selà que de la nostla llengua no en diu res? Ni l'esmenta l'honolable consellel!
Anònim venecià

Olga ha dit...

Vés amb compte, anònim, que qualsevol dia tens una alegria i ens fan estudiar vènet o venecià. Només cal que li passe a Fontdeema pel cap.

Anna Gascon ha dit...

veig que us heu posat les piles!!1 si no em dóna temps d'escriure-vos. Me n'alegre. Repecte el xinés, dues coses: jo ja estic en marxa: la meua "acupuntora" hi és. li pense demanar que me ,'ensenye "en vena", i dos, ens caldrà tornar a les barricades, companys i companyes. I més "destarifos",Carme Teatre ens demana ajuda.(http://amoraescena2.blogspot.com/)
Una besada
anna

Queti B. ha dit...

La veritat és que tenir un forense de cap de la Conselleria és un acudit dolent. Si hi posa més ganes, d'ací a ben poc procedirà a l'alçament del cadàver (l'ensenyament públic, és clar). Quin país més destarifat, el nostre!

Begonya Mezquita ha dit...

Supervivència, és la paraula. I resistència.