Siemens, New Pol, Univers i Maury

Tinc una llavadora nova, de la casa Siemens. L’antiga era una New Pol i era encara la primera llavadora que havia tingut. Supose que vaig tindre una adolescència llarga, i això m’ho note en les llavadores i en la còpia de persones que han rentat la roba interior en la New Pol. La vaig mercar al 1991, quan recent tornava d’Alacant i m’instal·lava al carrer dels Aluders. Fa dues setmanes se li va trencar l’eix del tambor i, després d’un minut de deliberació, el tècnic em va certificar la seua defunció i em cobrà vint euros.
Dèsset anys m’ha durat la New Pol i és com si se m’hagués emancipat la filla. Tinc el consol que la Siemens ha tingut el bon gust de retolar l’embalum amb la Univers.




Com que comparteix el mateix ecosistema tipogràfic que la omnipresent Helvètica i, a més a més, són contemporànies, de la fornada suïssa del 1957, la Univers sembla un poc tapada per aquesta. Tanmateix, un poc d’atenció ens descobreix que es tracta d’una tipografia àmpliament utilitzada, en especial com a lletra corporativa,


o per a senyalètica, com en alguns teclats de la casa Apple.


A part del seu caràcter pròpiament tipogràfic, la Univers va suposar un intent, per part d’Adrian Frutiger, de crear una senzilla nomenclatura numèrica, quasi digital, que substituïra la tradicional manera de designar els membres de les famílies tipogràfiques, que és més descriptiva, analògica diríem: les desenes d'unitat fan referència a la grossària de la lletra, de manera que la quarantena equival a Light i la setantena, a la Black. Les unitats designen el grau d'extensió, condensació o inclinació del tipus. Així, per exemple, en comptes de Regular, tenim 55, mentre que el 56, designa la RegularItalic.


Aquesta proposta va tindre poc d'èxit, tot i que alguns tipògrafs la van adoptar per a les famílies que anaven dissenyant. Avui resta com a curiositat del modernisme racionalista de l'època.

Per a una llavadora, dèsset anys en són molts.

Quant de temps és molt de temps? Quant de temps és necessari per deposar les resistències? Mil i una nits va invertir Xahrazad per amorosir el ressentiment del rei Xahriar. En una de les seues rondalles, un jove es va enamorar d’una donzella i la va anar a festejar. Ella, esquerpa, li posà com a condició per a lliurar-li el seu amor que havia d’estar-se sota la seua finestra cent dies. Ell s’hi va avenir i s’instal·là al seu carrer disposat a patir els rigors que calguera per aconseguir satisfer el seu desig. Els primers dies, darrere les cortines, ella feia broma amb les germanes i criades, i es reia de la determinació amb què aquell babau s’havia pres la questa. Però, amb el transcurs del temps, es va sentir més i més impressionada per la fermesa i l’actitud resolta del pretendent. A cada dia que passava, romania més temps a l’aguait en la seua finestra, i descobria noves virtuts, àdhuc físiques, en aquell sorprenent amant. Quan s’acostava el dia assenyalat per al termini que ella mateixa havia marcat, un període difusament llarg i descoratjador per a qualsevol altre, era ella la que es delia per veure, a la fi, consumat l’encontre amb aquell que demostrava desitjar-la tant. La noranta-novena nit no va poder dormir i la va dedicar a guarnir-se i fantasiejar amb el pròxim, delitós, moment. Quan a l’alba obrí les portes de la seua finestra, se sentia com qui obre el corral dels bous. Però el carrer era buit i, al lloc on havia estat l’home, es va trobar una noteta:
“Mira. Saps que et dic? Que te la pique una gallina.”

Fa ara vint-i-cinc anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. A vore quant de temps haurà d’esperar el nuvi perquè l’apliquen.