dissabte, 8 de novembre de 2008

Una vinyeta

Els lectors habituals de La Paraula coneixeu que, cíclicament, apareix el tema de la masculinitat als posts que publiquem els mascles del bloc. Alguna vegada heu trobat un escrit que tracta el tema de manera frontal, com féu Amadeu farà un temps i que generà un debat llarg i fructífer -amb un punt de sana tensió sexual.

La veritat, però, és que les reflexions sobre masculinitat solen sorgir de manera més subterrània, més amagada, tal i com correspon canònicament a un tema latent com aquest. Un tema poc i mal resolt: una frase ací, un record allà.

El cas és que fa unes setmanes em trobava jo al bany de casa -el lloc on es llegeix la premsa a casa meua- i anava passant les fulles del Público quan vaig veure la vinyeta en qüestió. La feina encetada s'aturà (s'hagué, de fet, de posposar) alhora que se m'encongia el sexe i passava, veloç, a l'estat de xufa.

Com a ésser humà posseïdor de penis, m'indigna que comparen el meu sexe amb armament: que si una pistola, que si un punyal... La polla com a objecte generador de dolor, de patiment, com a element agressor, invasor...

(el dibuix és obra de Pepe Medina i va eixir publicat al Público del 24 d'octubre)

9 comentaris :

novesflors ha dit...

Mai no he pensat el sexe en termes d'agressió o de possessió. L'he pensat en un sentit de compartir.

ginjol ha dit...

Uff! Quin mal!

Estela ha dit...

Hola, tot just acabe de descobrir el blog. El trobo molt interessant. T'aniré llegint.
ESTELA

Begonya Mezquita ha dit...

Si va de vinyetes la cosa, m'agrada molt més aquesta.

Olga ha dit...

I no te n'has d'oblidar de l'espasa làser en sa mà.

Olga ha dit...

Jo, com a part femenina o female del bloc, i d'acord amb Begonya, m'estime més la vinyeta de la vinya.

Anònim ha dit...

Dispenseu l'atrotinada entrada. Si ve de gust:

http://robainterior.wordpress.com

Moltes mercès.

Amadeu Sanz ha dit...

A mi tampoc no em va convéncer la vinyeta de Público, i no sé molt bé què volia dir. Si fa referència a la violència contra les dones. la sublimació de l'atribut masculí convertiex a l'home en agressor, al seu pesar, a no ser que se la talle.
En altres temps ja s'havia associat el penis amb les armes o, més ben dit, l'arma com a símbol fàl·lic i masculí. Vegeu, si no, l'espasa d'Artús, que en l'imaginari occidental separava la llum de l'ombra i simbolitzava l'adveniment d'una edat daurada. El fotògraf nordamericà Robert Mapplethorpe va usar pistoles per a substituir el penis en els seus models.
El que en qualsevol cas queda clar, també llegint els comentaris, és que la identitat de gènere masculí és un tema que suscita dolor en els hòmens i catxondeito en les dones.

Olga ha dit...

És un tema que dóna molt de si. I de no.