Un cafè a Aquitània
Dimarts buscava a les prestatgeries de casa un llibret breu per poder llegir en els tres o quatre viatges en metro que tenia per davant a causa d'uns bolos al centre de València. I m'hi vaig trobar una delícia: el Discurs de l'Aquitània i altres refinades perversitats del Joan Perucho. Cent pàgines que apleguen una sèrie de textos gastronòmics, inclosos un escrit preciós sobre el cafè així com un brevíssim escrit on descobrirem que Anatole France afirmava que les Belles Arts "són cinc, a saber: Pintura, Escultura, Poesia, Música i Arquitectura, la branca principal de la qual és la pastisseria".
Ací teniu, mai millor dit, un bocí del seu viatge a Aquitània:
"Vaig emprendre el viatge a Aquitània suggestionat per les ressonàncies misterioses del seu nom. Tot jeu en el passat, i Aquitània és a les cròniques antigues com oculta per una boira que segueix el curs dels rius, i amb cérvols que els governadors romans de les Gàl·lies caçaven, més enllà de les estacades dels campaments de frontera, just un dia després de llegir exaltadament la Vida dels dotze Cèsars. [...] Aquitània es troba també en les guerres interminables amb els anglesos i, sobretot, en l'estampa romàntica d'un cavaller cavalcant a les landes al costat de l'orla de l'escuma. L'oceà és ara d'un gris de plom. El cavaller ens apar pensatiu i trist, refrenant de tant en tant el seu corser, amb la copa voleiant al vent."
Així que pugueu: empasseu-vos-el.
3 comentaris :
Perucho m'apar un magnífic escriptor. El vaig conéixer amb les seues Històries naturals allà pels anys ja llunyans de la facultat. Prenc nota d'aquest àpat, que té ingredients verament apetitosos!
Fa molts anys em van corprendre les excentricitats que Suetoni relatava amb detall de les Vides dels dotze cèsars, els plaers del llit i del triclinium. Després, des de la maduresa l’he rellegit i em continua esbalaint. Ara, em vénen ganes de llegir aquestes perversitats culinàries. Gràcies per deixar-nos posar-hi cullerada
Joan Perucho és un gra narrador.
Té novel·les fantàstiques com les Hitòries naturals o Pamela.
És una veu amb una personalitat singular dins de la literatura catalana del segle XX.
En sóc una mica fans
Publica un comentari a l'entrada