Exercici

Ella (en tercera persona) volia canviar de vida. Fer un tomb a l’ensopiment i enlairar-se al trapezi. N’estava tipa dels exercicis diaris a peu de pista. Uns jocs malabars sense cap dificultat acrobàtica que li permetien d’arribar a fi de mes, això sí, amb prou feines, però que de cap de les maneres no l’obligaven a desplegar la destresa de les seues ales. S’engelosia dels equilibris perillosos sobre la corda, al llom dels cavalls, i sobretot, al cel de la carpa, que els seus companys brodaven a cada funció.

Aquell capvespre (temps allunyat del present), acabat l’espectacle, va haver de fer el cor fort per emplenar el farcell amb els platerets xinesos, els pals i les pilotes que el temps havia anat descolorint. Havia resolt definitivament no veure el món des del banyó de les xanques que la lligaven a terra. Tenia un desig aeri.

Els somnis entre llençols la sostenien, volàtil, i la llençaven contra els núvols. Diluïda entre el vapor i la vanitat, va escoltar l’alarit sometent del rellotge despertador. La decisió ferma de canviar la seua vida començava a pesar; per primera vegada va emmudir aquell soroll estrident d’una manotada i continuà dormint fins que li vingué de gust llevar-se. Per pura dèria de portar la contrària al seu costum es va alçar de l’altra part del llit i ho va fer amb el peu que no estava avesat a fer aquell primer contacte matinal. Va prendre un bany, en compte de la dutxa ràpida i freda que cada dia la despertava. No va voler desdejunar-se café amb llet i torrades. Prengué un suc i cereals. Volia fer coses diferents i ho estava aconseguint.

La remullada calenta de la banyera no l’havia deixada desempallegar-se de tot l’abaltiment. El suc li havia deixat els llavis ensucrats i li va venir una set insuportable. Va engolir un bon glop d’aigua i de sobte deixà de sentir aquell desig d’aire. Tot plegat, deixà de sentir. Va fer el darrer badall.

S’havia ofegat en un got d’aigua. (Estranyesa)