dilluns, 11 de juny de 2012

Blau Matisse





Hem pres una glopada d’aire fresc en el lleu parèntesi que ens han deixat l’anunci del rescat bancari i el debut de la roja a terres bàltiques. La brisa a vora mar havia agranat tots els núvols i feia ballar els para-sols. A recer dels tendals i darrere les ulleres de sol estàvem en la glòria celestial, després de tant de temps. Uns entrants mariners i un cuscús vegetarià per obrir boca... i un te amb un sentidet de menta servit en aquells gotets decorats han fet renàixer la força perduda després de tantes sotragades. Hem dit hola i ens hem retrobat.

Només ha canviat la coberta de la llibreta on alcem acta de la nostra perseverança. Del roig al negre, en el sentit stendhalià o en el de la utopia. Només ens ha calgut deixar constància que encara hi som i serem. La paraula continua amb un nou alè, seré, com l’aire fresc que endevinem en aquest oasi, i que ens empeny a cercar l’aigua. Només ha calgut retrobar-nos per reafirmar-nos. Només unes ratlles a la pàgina inicial de la llibreta. Del roig al negre.

El blau Matisse de les estovalles en posava el contrast i feia el joc als altres blaus que lluïen més enllà del cobert.

2 comentaris :

Manel Rodríguez-Castelló ha dit...

Olga: gràcies per les pinzellades de color, la confiança i l'alegria. Mua.

Manel Rodríguez-Castelló ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.