Masovering

Feia anys que no entraven dos sous a casa. L’octubre passat vam decidir la meua parella i jo que enguany, a l’estiu, faríem els nostres dos viatges estrella: Torí i Eivissa. Després, el curs ha anat com ha anat i la previsió pel curs vinent és bastant dolenta. Especialment per a la meua parella que és interina. Com sempre, colpegen més als més febles. I, com sempre, els més forts fem veure, amb cara de llàstima, que no hi podem fer res. Com deia aquell, després vindran a per nosaltres i no quedarà ningú que ens defense. En fi.

 La previsió de falta de treball i les passades (i futures) jornades de vaga han fet que decidírem farà uns mesos que no seria aquest l’any dels dos viatges. Ens ho muntaríem de tranqui. A la piscina de davant de casa, a la platja de Puçol o bé allargant-nos a la platja de l’Almardà. Amb un cuscús de verdures a Ruiz, no cal demanar molt més per ser feliç.

 La casualitat ha fet que uns familiars per un costat i uns amics per l’altre hagen de fer un viatge, cadascú pel seu costat -s’entén-, i necessiten algú que prenga cura de les seues cases i els seus gossos. Una casa és un xalet a Llíria i l’altra és una casa al bell mig de la muntanya de Sot de Ferrer, tot de pins, garroferes i romaní, just al davant de la Serra d’Espadà. Nosaltres farem de masovers: regarem, alimentarem les bèsties (i llegirem, passejarem, jugarem, dormirem, llegirem...).

 I és que les coses van com van. I caldrà (re)aprendre a compartir, a ajudar, a demanar. A socialitzar. 

Doncs res: que sapigueu que encara tenim dates disponibles a l’agost per tenir cura de les vostres cases, xalets, mansions....