dimecres, 20 de juny de 2012

El crit

Avui es publica a la web d'Intersindical l'entrevista de què vos parlava l'altre amb Giorgios Mitralias. L'ha redactada, amb l'habitual qualitat, Rafa Miralles i podeu llegir-la ací:
“Satisfer les necessitats de les persones és més prioritari que satisfer els creditors”

Coincideix la publicació amb l'estrena de la nova web d'STEPV, un projecte en el qual hem estat treballant tot el curs, però especialment en els darrers mesos, el petit equip de publicacions d'STEPV. Em sent passablement satisfet però, per damunt de tot, alleujat. El cert és que les últimes setmanes anava ja justet d'energies i tot i que encara queda molta feina per perfilar i afinar molts detalls, la fontaneria interna principal, la que més costa de fer, ja està acabada. Tenint en compte que ha suposat escriure algunes desenes de milers de línies de codi, podria dir-se que és l'equivalent a escriure una novel·la. Almenys així ho he viscut jo, com un treball creatiu d'una magnitud que mai abans havia intentat.

Dilluns de matí, els diaris espanyols alenaven alleugerits. Feu una miradeta al recull de portades que va fer El diario.
El protocol de la internet, o el patracol, mana l’ús de les tipografies grosses, grans, majúscules, si el que un vol és fingir que comunica un èmfasi equivalent al crit.



Mireu la portada de El País de dilluns de matí, que suma al fingiment tipogràfic la falsedat del silogisme: si guanyen els partidaris de l’euro, deu ser que els que han perdut eren contraris. Mentira cadira: si el perdedor ha sigut Syriza, per més que criden no la faran més contrària a l’euro. El que proposava Syriza era fer una auditoria de la legitimitat del deute i tornar a negociar, des de la sobirania democràtica del poble grec, les condicions en què l’estat havia de satisfer els deutes contrets pels guanyadors de les eleccions, Nova Democràcia i PASOK, durant dècades de gestió corrupta i irresponsable. I això era el que els espantava: que algú poguera posar en qüestió la legimitat del deute, un doll de pasta que, durant generacions, haurà d’eixir de les butxaques del poble grec per a engrossar les bosses de la classe dirigent supranacional. Mitralias, en l'entrevista, es refereix a la república de Weimar, que va haver de patir la inestabilitat social, política i econòmica que suposava el pagament de les indemnitzacions als vencedors de la Gran Guerra.
Sembla que ara, no les grues d'Hölderlin, els voltors van creuant la Mediterrània embolcallats en els seus terns negres, i branden maletins negres sobre els nostres caps.