dijous, 2 de març del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Una mala salut de ferro
XI
No me abandones tú en los sumergidos
muelles de esta anegada primavera.Hay ríos
de enorme luz que arrastran los quemados
baluartes del aire, lentas
barcazas que naufragan, cuerpos
que nunca más alcanzarán el mar.
José Ángel Valente
1 comentaris :
O bé, si sembla massa:
"Estar.
No hacer.
En el espacio entero del estar
estar, estarse, irse
sin ir
a nada.
A nadie.
A nada."
J.A.Valente
Gràcies pel rencontre amb aquest poeta, destil·lador de mots.
Publica un comentari a l'entrada