diumenge, 5 de març del 2006

Tot comença en un mateix

Un sol record

M'arriben les olors del carrer ample:
la casa oberta, la porta falsa
la quietud de les hores al migdia
mentre ma mare defuig la calor
de l’estiu que crema la pell.
La casa sense ombra i la felicitat
de no tenir hora.
Emportar-se un sol record no és difícil
quan hi ha grills a la nit
entaforats al corral, entre el blanc
de les vinques, l’alfàbega,
les cales lluents i el muguet invisible
que anys a venir formaria part de la història:
la veu minúscula d’una dona
al carrer, la humitat i la molsa
bora nit, bora nit.
Un sol record,els soliloqui dels grills
o la casa cantonera on el sol no s’amaga,
groga de calor, sense temps,
atapeïda d’arrels i de paraules,cel blau de migdia,
entre somnis de suor i mala gana,
cadires a la porta,la reixa polimentada
i les lloses lluents,tot esperant la fresca
de la nit cítrica sense rellotge,
nit amagada pel caminals de terra
que grata amb les ungles la gana i la fosca
cançó dels grills invisibles
que amb els anys dibuixarien l’únic record.
Ni la veu que travessava el carrer de cap a cap
i que no pogué resistir la llum intensa.
Ni les passes maldestres dels infants
que bevien aigua de les aixetes.
Ni l’alegria de ma mare en caure el sol
mentre cantava lletres antigues
bona nit.
Res més que el record insistent dels grills
quan les hores es dilaten i pesa el silenci
seré i segur que el sol guanyarà cada marge
per on transcorre la vida dels homes
a l’hora del passeig,l’ametller pacient
confessor i confident,els secrets de les pedres
dels gaiatos i les boines immòbils
fins que el vent es desperta i és hora de tornar a casa
de regar les lloses i plantar cadira
mà d’entrepà i navalla petita,pernil i gotet de vi
que després baixen cap a la plaça
agafats del bracet,poques paraules
àvides de refresc,mantecao i orquestra
i ball fins la matinada,per tornar a quina hora
quan l’ombra humida del carrer ja es dissipa
les mules baixen camí de l’horta
les dones agranen les lloses
ma mare es desperta
els grills suspenen les notes
i el dia obri les portes
bona nit.

2 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Peasso poema, tia.

Begonya Mezquita ha dit...

obrigada!
(és un poema que ix de dins, sense gaires concessions).