dimarts, 14 de març de 2006

Per què no m'agraden les falles?

És una pregunta que em faig cada any per aquestes dates. Hi ha motius a manta per posar-se de mala llet quan ensopeguem amb l'eterna reestrena del drama Els dies i els petards d'en Josep Ninot i Barraqueta: la ciutat (València, vull dir) s'embruta com un abocador, ens envaiex una ferum d'alcohol i pixarades que fa insuportable el passeig, s'hi forma un caos circulatori de cal déu, i com si de xampinyons es tractés, apareixen uns personatges (ara parle del meu barri, per exemple) que, vestits de negre, amb ulleres i gorreta, dominen cada cantonada, sense fotre res més en tot el dia que organitzar passacarrers, ofrenes florals, berenars i sopars de sobaquill, posar i llevar tanques de ferro per deixar o no passar els cotxes (la calle es míah qui ho deia?),i parlar a crits amb el de la cantonada d'enfront. Ah! i el que ja no puc suportar és aquesta actitud condescendient que prenen vers la llengua (im)pròpia. Des d'ara i fins el dia de Sant Josep, hom pot parlar valencià, que no passa res, que per això estem en falles, collons, recollons, tu, xiqueta, bonica!!!
Si alguna vegada aquests dies de festa han tingut sentit, us assegure que deuen ser dies molt llunyans en què les falles donaven pas a la primavera, dies en què el poble aprofitava per riure's dels de dalt, per recuperar, a través dels ninots de cartró, tot allò que se'ls en fugia, per cremar els mals auguris i esperar dies millors, etc. Però, i ara? Jo me'n vaig. Tanque la botigueta i fot el camp nord enllà, on diuen que... a veure si l'aire del Pirineu em trau de damunt l'olor a socarrim. Com deia aquell personatge de Les amistats perilloses (que a la pantalla gran interpretà John Malcovich) quan deixa la pobra amant abandonada al llit: "no puc evitar-ho, no puc pas".

4 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Tampoc no agraden per ací, però ni gens ni mica: és el regne del anything goes sempre i quan siga groller, administrat a l’engròs, pertorbe la vida de la bona gent i siga, preferiblement, perpetrat per aquells xurros que a diari fan professió d’espanyolia, prepotència i fanfarronisme i que utilitzen una festa autèntica en el seu humil origen, per a l’arribisme més descarat, falsa afirmació valencianista, tot adobat de coentor, cultura ceporra, i mal gust a dojo. Quin fàstic em fan, per favor… I això que ho he sigut jo, faller.

Ovidianna ha dit...

bones, jo aquest any he tingut unes falles molt diferents i especials, compartisc tot el que vosaltres dieu. Abans quan no havia viscut les falles a València i anava algun dia a vore els primers premis o la mascletà, hem semblava que allò era fins i tot divertit, tanta festa tanta gent, però aquest any realment he canvia la meva visió de les falles. He viscut unes falles combatives realment, però he pasat correns pels tumults de gent al metro al carme, les pixades, etc..Però he descobert una festa diferent de falles..Molt divertida amb gent impresionant i bona música..

arròsalforn ha dit...

Hola - he de dir que l´últim any que vaig estar a Xàtiva per falles va ser el 94 - vaig agafar el tren cap Alcoi i vaig fugir del guirigall aprofitant per caminar tres dies en solitari per la Serra Mariola - l' ambient dels casals fallers m'ha paregut sempre d'allò més cavernícola - però, tanmateix, crec que hi deu d'haver una manera d'instrumentalitzar aquesta festa per convertirla en una oportunitat de comunicació i intercanvi valuós d'idees - soc un utòpic? - salutacions a tothom - Xavier

Anònim ha dit...

Utòpic i ucrònic, si em permets el neologisme (?). En aquest raconet perdut en espai i temps (ucronia?) del nostre quadern, deixes unes paraules engrescadores. Benvingut i gràcies, arròs!