divendres, 31 de març del 2006

Poeta


Et parlaré de tot el que sé
i diràs que no és cert, i em somriuràs
benèvolament, i em donaràs la mà
perquè salti amb tu al jardí quadriculat del seny
i no voldré. Llavors
em caldrà cercar una altra persona
més enllà de la teva tendresa implacable,
i tampoc no seran acceptades les meues paraules
d'infant. Així mil cops, així tota la vida
m'escoltarà l'incrèdul, l'amable, el conseller,
l'amor corrector i la casa endreçada.
Mes ai, finalment algú, reconeixent-me
la veritable veu, potser no meva
sinó del qui m'habita sense límit,
em comprendrà i cridarà des del més fondo
dels ulls desesperats: tu dius
la veritat, tu em fas horror! I fugirà
de mi com el diable.

Màrius Sampere i Passarell