dilluns, 20 de març de 2006

Que exigent que ve la primavera!

There is another sky,
Ever serene and fair,
And there is another sunshine,
Though it be darkness there;
Never mind faded forests, Austin,
Never mind silent fields-
Here is a little forest,
Whose leaf is ever green;
Here is a brighter garden,
Where not a frost has been;
In its unfading flowers
I hear the bright bee hum;
Pritbee, my brother,
Into my garden come!

Emily Dickinson

3 comentaris :

Begonya ha dit...

Hi ha un altre cel,
Sempre seré i sempre bell,
I una altra llum del sol,
Encara que hi siga fosc;
Que no t'importen els boscos marcits, Austin,
Que no t'importen els camps silenciosos-
Ací hi ha un petit bosc,
La fulla del qual sempre és verda;
Ací hi ha un jardí que brilla més,
Que no coneix el gel;
En les seues immarcesibles flors,
Hi sent el zumzeig de l'abella lluent;
T'ho pregue, germà,
entra al meu jardí!

the squid | un calamar ha dit...

Molt bonic!
Sí senyora! Molt bonic.

Begonya ha dit...

Salut, Calamarset, la Dickinson és la primavera, tota ella!