En perill d'extinció
Georges el Solitari ha mort sense descendència. La notícia del luctuós esdeveniment m’ha trasbalsat de bon matí i porta tot el dia rosegant-me el cap. La pèrdua de l’única supervivent de les tortugues gegants que van donar nom a les illes Galápagos i que van inspirar la teoria de la selecció de les espècies de Darwin, no és un fet casual ni innocent. D’una banda, el desig arbitrari i capritxós de l’ésser humà ha motivat que les tortugues se les hagen de veure amb unes altres espècies animals no autòctones, cosa que ha apressat l’extinció d’aquelles que havien batejat l’arxipèlag i que, de fet, contravé les lleis darwinianes de supervivència natural. La intervenció humana en aquest punt i la no-intervenció en la promulgació d’una legislació insuficient han provocat l’extermini dels quelonis.
La destrucció d’una espècie animal o vegetal causa un dany irreparable, a no ser que l’avanç en la manipulació genètica ens procure una resurrecció futura a través de gens congelats o restes d’ADN custodiats en provetes.
El perjudici natural en perdre part de la biodiversitat del nostre ecosistema és semblant al damnatge sofert al lingüicidi. Aquest, també per raons d’intervenció humana —invasions, colonitzacions, pressió social, prestigi cultural, etc— o per raons de no-intervenció —decrets de cooficialitat, derogació de decrets, meninfotisme, etc— promou la mort de les llengües. No parlarem d’aquelles considerades ja extintes o mortes, d’aquelles que en morir han deixat pas a uns esqueixos afillats en la mateixa branca. Tampoc no parlarem dels darrers parlants amb nom i cognoms, sinó de tots aquells que encara són supervivents, en perill d’extinció.
Parlarem de la situació del català a tot el territori, de com els partits polítics amb representació majoritària ataquen la biodiversitat lingüística i es desentenen de protegir-la i defensar-la. Parlarem del decret de plurilingüisme que retalla el català al País Valencià sota una capa de moderna hipocresia. Parlarem de l’atac de Bauzà al català a ses illes. Parlarem de la denominació d’aragonés oriental per al català de la Franja. Parlarem de totes les manipulacions polítiques que no tenen cap suport històric ni científic. Parlarem del català en perill d’extinció com les tortugues gegants de les illes Galàpagos.
A Angela Sidney, darrera parlant de tagish, Antonio Udina, darrer parlant de dàlmata, Ned Maddrell, darrer parlant de manx, Dolly Pentreath, darrera parlant de còrnic, Ishi, darrer parlant de yana, Mary, darrera parlant d’una llengua de Kenya, Roscinda, darrera parlant de cupeño (Veneçuela), Tevfik, darrer parlant d’ub, Marie Smith Jones, darrera parlant d’eyak...
A Jaume Bonet i Tomeu Amengual, jubilats de Mallorca, en lluita i vaga de fam pel català la primavera passada.
A tots els i les catalanoparlants
i a Georges el Solitari, darrera tortuga gegant de l’illa Pinta.
La destrucció d’una espècie animal o vegetal causa un dany irreparable, a no ser que l’avanç en la manipulació genètica ens procure una resurrecció futura a través de gens congelats o restes d’ADN custodiats en provetes.
El perjudici natural en perdre part de la biodiversitat del nostre ecosistema és semblant al damnatge sofert al lingüicidi. Aquest, també per raons d’intervenció humana —invasions, colonitzacions, pressió social, prestigi cultural, etc— o per raons de no-intervenció —decrets de cooficialitat, derogació de decrets, meninfotisme, etc— promou la mort de les llengües. No parlarem d’aquelles considerades ja extintes o mortes, d’aquelles que en morir han deixat pas a uns esqueixos afillats en la mateixa branca. Tampoc no parlarem dels darrers parlants amb nom i cognoms, sinó de tots aquells que encara són supervivents, en perill d’extinció.
Parlarem de la situació del català a tot el territori, de com els partits polítics amb representació majoritària ataquen la biodiversitat lingüística i es desentenen de protegir-la i defensar-la. Parlarem del decret de plurilingüisme que retalla el català al País Valencià sota una capa de moderna hipocresia. Parlarem de l’atac de Bauzà al català a ses illes. Parlarem de la denominació d’aragonés oriental per al català de la Franja. Parlarem de totes les manipulacions polítiques que no tenen cap suport històric ni científic. Parlarem del català en perill d’extinció com les tortugues gegants de les illes Galàpagos.
A Angela Sidney, darrera parlant de tagish, Antonio Udina, darrer parlant de dàlmata, Ned Maddrell, darrer parlant de manx, Dolly Pentreath, darrera parlant de còrnic, Ishi, darrer parlant de yana, Mary, darrera parlant d’una llengua de Kenya, Roscinda, darrera parlant de cupeño (Veneçuela), Tevfik, darrer parlant d’ub, Marie Smith Jones, darrera parlant d’eyak...
A Jaume Bonet i Tomeu Amengual, jubilats de Mallorca, en lluita i vaga de fam pel català la primavera passada.
A tots els i les catalanoparlants
i a Georges el Solitari, darrera tortuga gegant de l’illa Pinta.
1 comentaris :
L'articlet no era premonitori, només una mostra del degoteig de lleis, sentències i decrets que van fent de la nostra, una espècie a extingir. Avui, 26 de juny, el Tribunal Suprem anul·la el català com a llengua vehicular en l'ensenyament de tres a sis anys a Catalunya!!!!
Publica un comentari a l'entrada