Al meu Geni i al Déu

Més enllà de les estrelles a l'altra banda del mirall on tot és més senzill d'entendre esteu vosaltres dos, els meus somnis, els dos lluitadors, els que més m'estime.
Obrint-me portes cada dia, haveu continuat al meu costat. Intentant apendre de les teves paraules Déu, i de les teves mans Geni, ara és l'hora de donar gràcies.

Els estels que ilumineu el meu camí, escoltant-me desde el més enllà, responent a preguntes que ningú sap, donant esperança als meus somnis.

Déu, anant creant per nosaltres, recorrent nous camins per monstrar-nos-els
Geni, per seguir-me a teulades llunyanes fora d'aquesta societat, per somiar, volar, lluitar, per a obrir-me la porta.

Nosaltres, Déu, seguim el teu camí de lluita d'illes i somnis de poemes i cançons!
Gràcies per sensacions inoblidables que m'heu fet sentir, per trepitjar les portes d'un camí, Geni. I tu Déu, per crear el nostre camí, per somriure quan hi ha que plorar, per escoltar quan "els meus ulls son dos rius de pena", per compendre el que mai ningú ha entés.

Geni, per llegir estellés, per entendre'm, per aconsegir que no hi haja a València dos amants que s'estimen tant.

Déu, per escriure "els teus somnis", per mostrar a tots una manera diferent de viure, per obrir-me els ulls, per anar contra tots totes En i Na!

Geni, per volar, per no posar més els peus al terra, per l'esperança, per les ganes de continuar, les de fotre a la societat, per les cançons d'extremo, per fer que lluïra un nou sol a l'hivern.
Déu, per caminar per la teva illa, per construir un món millor, per ensenyar'ns a estimar, per ser qui ets, per ser com ets, per estimar-nos com ho fas.

Disculpes a tots dos per un munt d'errors...

En especial disculpes Gerard per anomenar-te Déu, espere que les pugues acceptar.
Gràcies, gràcies i més gràcies a tots dos...........