dimarts, 24 de maig de 2005

Tots els noms de la mar



Amb el recital d'avui a la casa de la cultura de Morvedre crec que podem concloure aquesta primera etapa del grup de gent que portem endavant el projecte "la Paraula és Nostra".
L'acte ha anat bé. Hem resolt un parell d'entrebancs i hem començat puntuals a l'hora acordada. El públic era de casa: papes i mames, germans, iaies, tietes, nebots, amics, alumnes, de tot una mica, vaja. El silenci del començament, la tensió, i la paraula ha estat la protagonista. I també la música, que tranquil·litza les feres...
Al meu entendre, el lloc ens imposava una miqueta més: fora de l'institut, tot i que al poble, ens sentíem una miqueta més "actors i actrius". Per això el resultat ha estat un acte bonic.Per un moment se'ns deu haver passat pel cap als vint que érem dalt de l'escenari que allò que déiem era bellesa, sortilegi, ritme, sentiment, música, signes, silencis. I hem mirat endavant i hem comunicat, a través de la nostra veu, la poesia de Maria-Mercé Marçal, que quedarà, ja per sempre, enregistrada als nostres corets.
Els comentaris del final han estat diversos: ganes de llegir l'obra completa de l'autora, ganes de sentir-nos en més recitals com aquest, propostes que ho fem a les festes del poble i, sobretot, el comentari d'un espectador que ha destacat la sensibilitat que es desprenia de tot plegat. Això ens ha agradat molt. Sensibilitat. I ara podia fer una reflexió sobre què vol dir això però ho deixarem per ara, que no vull allargar-me tant. Bé, bravo, el sol fet d'haver treballat tots i totes per un fi comú i viure aquesta experiència ja ha valgut la pena. Ara cadascú que pense el que vulga. Bona nit.

10 comentaris :

Anònim ha dit...

Senzillament deliciòs... estic d'acord amb eixe comentari, SENSIBILITAT. Gràcies pel vostre regal i la vostra generositat. Ànim i endavant!
Angelet

Begonya Mezquita ha dit...

Ei, angelet, gràcies pel comentari (mmm... deliciós, regal, generositat, que bonic), gràcies per vindre ahir i, sobretot, gràcies per entrar al blog. Benvingut!
Ah! I enhorabona, que m'han dit que no te'n vas del meu poble! ;)

Anònim ha dit...

No, no, no m'hi quede. Però som d'enhorabona, doncs la plaça d'Educació Física no es perd per al teu poble, després de lluitar molt amb alguns inútils, els quals ja fa anys, tenen el poder a aquest país....bla bla bla bla...
Angelet

Anònim ha dit...

Què és aquesta foto?

Amadeu Sanz ha dit...

En aquest suro hi ha enganxades les paraules que componen el poema Divisa de la M. M. Marçal. El vam gastar per a l'actvitat fundacional de La paraula és nostra: era un joc on calia anar enganxant les paraules fins a compondre el poema.
Ahir, després de llegir aquest post de Begonya, certament amb un to crepuscular, de comiat, vaig torbar-me a l'espai annex a la sala de professors de l'institut aquest suro, que no havia tornat a veure en tot l'any: estava com arraconat, oblidat de tots, abandonat… i em semblà que il·lustrava el to un poc cansat del post de Begonya, la fi d'una etapa… no sé, no em vaig poder resistir a fer la foto i penjar-la. Això és tot.

Begonya Mezquita ha dit...

Et va semblar cansat el to del post? En absolut. Sembla mentida que em conegues madéu, tot jus és el contrari! Estava cansada mentre ho escrivia, això sí, però la intencionalitat era tancar per tal d'obrir, "que un món neix quan l'altre fina". Crepuscular tampoc, amic, senzillament amb afany ordenador (com Fabra!), per marcar punts i seguit. saps amb quina estima porte això del projecte i aquest blog, per tant, crec que em convenia fer-te aquest aclariment: que res no s'acaba i tot comença, nen!
Per cert, aquesta foto m'ha fet una impressió penosa, com d'abandó, destrucció, oblit. M'ho havia pres malament i tot, que la posares a continuació del post, punyetero. :)

Amadeu Sanz ha dit...

Jo, Begonya, sent que et sabera malament, perquè la meua intenció no era fer la punyeta. Com dic al comentari, aquella sensació me la va donar que es juntaren les dues coses, al començament del teu post, que ara que el rellig no em sembla tan "crepuscular", i la pissarra de suro abandonada.
Ho sent, de nou.

Amadeu Sanz ha dit...

Ja he llevat la foto. Espere que estiga clar el malentés.

Amadeu Sanz ha dit...

Va a ser que el crepuscular sóc jo :(

Begonya Mezquita ha dit...

Bé, nen, tot aclarit. Hi ha alguna cosa més bonica que el crepuscle, per cert? ;)