Persona

Fum de l'hivern: azalea, begònia,
i papalló sense ble. Llac mut! Parlo
com fa mil anys: tornar al país on mai
no vam ser, flor només del comiat.
Sense l'arrel. Aquí els amics es moren.
Ser un sol hivern no consola gens, sort!
-Oh, on el cor no demana l'amic,
el llac ve sol i la lluna fa dobles
pare i fill, nit, els contes de la mare
i el casalot, i doble el pa de figa...-.
Aquí s'hi riu bé. Tenyida ponsètia,
no cal consol! Un conte de Nadal.
Ple de fum, nens, de cascall i de fúria.
-Allí, amic, guardem el pa i la gana.

Josep Ll. Badal. O pedra. Ed.Proa