dijous, 12 de maig de 2005

Pesimisme vs Optimisme

GRIS

Dies grisos de lluita,
matins sense esperança
amb tot perdut.
Incansable, continues la teva lluita
que ja no és cap molestia
per ningú...
Somnis que es transformen en rutina,
la vida que volies
es la que ja tenies.
Els dies se’t plenen d’angunia,
tu segueixes, inconscientment, avançant
per un cami
com el que habies deixat.
Es fa de nit
se’t trenca el mirall
despertes del somni
enmig una nit fosca,
una nit gris.

V.S.

UN BES (de tranquilitat)

Gota que suaument et mulla la cara
Somriure desesperat
Un bes que mai haurè oblidat.
Sincer
Present i inoblidable.
es el teu bes d´avui,
el bes que m´ha fet sentir-me jo
jo davant un somni irreal
la nostra illa que ha tornat
més forta que mai
inevitables nervis acomulats
que avui s´han desfet davant el teu bes d´amagat.
Un bes,
Això ha sigut el que m´ha fet somiar.
gaudir, lluitar,
estimar.
Pel teu bes d´avui...
Tohom espectant, tohtom mirant,
I jo he sentit , no he oblidat,
Tranquilitat davant el teu bes daurat.
I ho sento si repetisc sempre el mateix,
Però entre estels el calor i una lluita de llibertat
Sols recorde el teu bes
De tranquilitat.

3 comentaris :

una illa ha dit...

molt bé, xiqueta, veig que la teua veu poètica insisteix, que cuides més les imatges, que millores la intensitat...no sé com dir-ho. i no has de patir per la insistència i la repetició (això del bes), ja que la poesia no és més que això, repetir fins l'infinit allò que volem expressar, d'una i mil maneres. salut i independència!

Begonya Mezquita ha dit...

Saps que diu Fuster? Que l'únic pecat mortal que existeix són "les faltes d'ortografia". Compte!

Anna//*// ha dit...

oks...Bego

una illa ets tu també?