Sobre els àngels
Si voleu saber com és diu el vostre àngel no deixeu de visitar els papers de Tristany de Pinós. Val la pena, una estona amb el vostre àngel particular, i d'altres. Unes imatges molt boniques, ja ho veureu!
El meu es diu Namamiah, què en faré?
Des d'aquest espai, també un homenatge a Alberti.
6 comentaris :
hahahel
hahaha!!!
quina cançó més xula has penjat, Anna! Ja em diràs qui la canta, no la conec...
Tan seriosa i classicorra que jo estava aquesta vesprada,amb Alberti, fotos antigues...
ah! volia dir-te que el somni i l'ombra del teu heroi encara són més irreals perquè el cinema Martí ha xapat, ja no serà mai més un cinema on perdre's, on imaginar, on intuir ombres en la foscor.
Sí, si que pot ser… Massa cossos no identificats trobats en aquells serveis, al fons d'un corredor sinistre…
Per cert, Cigonya, tu ets tu? Ets qui jo em pense?
Qui et penses que sóc? I tu? Ets tu?
Sí, jo sóc qui sóc… però cada vegada sóc menys qui era… Sóc quasi fet de fum, l'essència del caramel…
mmmmm, m'encanta l'essència del caramel...........
Publica un comentari a l'entrada