diumenge, 8 de maig de 2005

El Lobo

Va ser un dia per la vesprada cap a les 4, després de dinar. Vam agafar el tren com de costum per anar a la capital, anàvem preparades, portàvem el plànol, diners, i sobretot moltes ganes de fer aquell viatge.
Vam arribar ràpid, com sol arribar el tren de Rodalies, de Sagunt fins a l´estació del Nord, només arribar vam començar a mirar el plànol i a situar-nos per trobar el nostre destí. Ens semblava molt complicat per això potser vam sortir dues hores abans de casa, per si ens perdíem o alguna cosa...No va resultar ser així; vam arribar als cines Martí molt d´hora, massa prompte per a la nostra salut, vam entrar corrents, sense pensar què hi hauria dins, ni que encara faltava una hora perquè començara la nostra pel·lícula, quan vam travessar la porta ens vam adonar que allí no hi havia res, o almenys res del que es sol trobar en els cinemes d´última generació...(jocs,bars,bocateries, etc.). Allí dins només hi havia una xicoteta barra on venien un munt de xocolatines diferents i com toca, també hi havia roses.
Però no va ser allò el que més ens va impactar, quan vam mirar al sostre vam veure que hi ha havia un segon pis, vam pujar-hi corrents, amb molta curiositat, i vam veure que allà dalt es trobava el water i dues sales de cine més...com no..vam entrar al water, no sé per què...però vam començar a sentir por. Aquell cinema estava solitari..no hi havia ningú, potser perquè faltara una hora per a la pròxima sessió, no sé...però no hi havia ningú, tot estava obscur i les portes de fusta velles feien un soroll esgarrifós...vam baixar al primer pis, i van seure als dos sillons de l´entrada, eren de pell, molt antics, Seguidament vam anar a comprar xocolata a la barra que hi havia enfront nostre, vam començar a menjar i a parlar fins l´hora que van obrir les portes i vam entrar...vam estar sentades una estona i allí et vaig veure....

3 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Quina història més bonica, Anna. Quan coneixes algú que ha de ser important en la teua vida, no oblides mai el primer moment que la vas veure.
Amb el teu permís, he corregit alguna falta. :S

Anna//*// ha dit...

en realitat no el vaig veure....sols va ser un somni una sombra en la oscuritat d´aquell cinema...on vaig vore el que m´agradaria haver vist...

Amadeu Sanz ha dit...

Molt xulo i ben contat, inquietant… Ací tens una bona línia per a seguir i anar fent-te un estil: petites anècdotes quotidianes, aparentment anodines, però on ocorre un fet inesperat, imprevisible… ;)