divendres, 27 de maig del 2005

Postal

Penjat per Begonya Mezquita a les 23:56  

1 comentaris :

Anònim ha dit...

A la ciutat on vas aprendre a dir tristesa
hi havia multituds com un mirall d'ulls callats.
A la ciutat on vas aprendre a dir tristesa
hi havia desig capturat com un ocell dins un sac,
un ocell que de tant en tant
es desperta i fa batre les ales.


(Fragment de "Lisboa", Signes de Terra. 1999)

12:22 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )