diumenge, 8 de maig de 2005

La "Reina de les aus" i el ratolí que dubtava

Bon dia, la lluna s'envà torna el sol...
Un bon dia per a les aus, que tornen al seu habitat.
Una au s'ha despistat de l'esbart. Ha arribat a la ciutat, on mai havia aterrat, allunyada de l'illa on acostuma a volar.
Damunt d'una teulada, ha trobat un ratolí; el ratolí, espantat, la mirava des de baix, la contemplava com si ella fos la reina de les aus. Sense adonar-se que, simplement, era una au perduda en mig de la ciutat.
L'au es va apropar a poc a poc, al jove ratolí.
El ratolí, mentretant, tremolava de por, ja que no savia qui era l'au i que volia d'ell.

Les converses entre ells van ser el frut d'una bona amistat, que cada dia anava fent-se més gran.
Però un dia de molta calor, el ratolí es va quedar pensant, i li va entrar por en adonar-se que aquella au era el que ell sempre havia somiat.
L'au que ja estava cansada de voler-li demostrar, que ella l'estimava més que cap rateta de la ciutat, va plorar durant dos dies llargs…
Aleshores l'au va tornar per acomiadar al seu ratolí. I es va trobar amb un ratolí trist que plorava com ella ho havia fet avanç…
Un mal dia de núvols i pluja, l'au, va enyorar el lloc en que sempre havia habitat.
No va voler sentir al ratolí, que estimava tant i va marxar a la seva illa enyorada.
La mar, aquelles ones daurades de sal… l'escuma que trencava la sorra… el vent…
Però es va trobar amb un problema i era el seu princep en haraps (un ratolí
Estimat).
Ell li va demanar que no marxara mai, ella es sentia molt trista davant aquell sentiment del ratolí tan desesperat…
Va pensar que podía fer per ajudar el ratolí espantat, i se li va ocorrer endur-se'l a l'illa on ella volia estar.
El ratolí no va saber que contestar… perquè mai havia eixit d'aquella teulada.
L'au ja cansada d'esperar va marxar per veure per úlitma vegada aquella ciutat, que li havia dut tanta estima i tant de mal.
Mentre volava amb les les ben esteses i pensant que havia de marxar… un tret va travessar el seu cor afeblit… i va morir sola tal i com sempre ho havia estat…

1 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

He corregit algunes coses :)