Me'n vaig

Hi ha dies que em faig volàtil, quasi boira, i sense voler, i sense voler-ho evitar, me'n vaig del món físic i viatge a d'altres indrets, esdevinc una altra. Avui n'és un, d'aquests dies. Sense lectura de poemes a l'insti perquè hi havia vaga i poques vibracions papassetianes, he passat per la feina com una exhalació. Reunió de departament surrealista com de costum, buscant punts de trobada i abismes que ens aïllen, c'est la vie! Ep! però bé, molt bé amb la colla de profes de balenfiano (vil òbit dixit), que ja en voldrien molts, de companys i companyes com aquestes. Un sobtat mal de ronyons per més inri m'ha deixat ben fotuda a l'hora de dinar i tot de notícies absurdes, de descrèdits, d'infàmies, de pèrdues, de crisis, que porten el món a la catàstrofe, Bel·lisa. Les dones, i els homes, en diuen trastorns hormonals, etc. Però estic segura que alguna cosa més hi té a veure. És com si de cop i volta el temps s'aturés uns instants i et posés l'espill davant i et digués: mírate, nena, que te haces mayorrrrrr. Siga com siga, em queda la petita glòria d'escriure-ho, de dir-ho. És així com res no és el que era i res del que escric no és cert perquè mentres ho escric ja no és, i jo ja no sóc la mateixa que al principi d'aquesta nota a peu de blog. I aquesta imatge del poema de Papasseit amb què vam iniciar aquest viatge lletradurístic.