Maria Fullana
EL GRIPAU
Allà per on trempe la vida
o m'encoratge,
sense benes als canells,
pel miratge lent d'unes prunes
encara amb fulles,
per on brota l'hivern i no fereix
i les mans ormegen entre el cànem,
a la sèquia de Vera, bevent Fernet,
què us diré? Allà per on trempe la vida,
allà em veureu.
Amb estries o sense,
amb venes vives cremant-me la pell
i els cent nusos durs
dels peus i dels palmells,
malgrat el cos m'estire
amb el seu seny de vell,
allà per on trempe la vida
o m'encoratge,
allà em veureu.
'Cants mimètics' (Premi Manuel Rodríguez Martínez. Alcoi 1986)
Nasqué al cap i casal de l'antic Reialme, el 1958. Llicenciada en Filologia, s'ha lliurat a la docència durant un bon grapat d'anys. La seua obra poètica s'aplega, de moment, en quatre reculls: "Cants mimètics" (Alcoi, 1985), "I escadussers" (La Forest d'Arana, 1987), "Blues" (Gregal, 1989) i "Ícara" (Amós Belinchón, 1990). Una nit va descobrir les seues arrels i les seues quimeres als ocellots i ocellotes de la tertúlia literària del barri del Carme "La Forest d'Arana". Des de llavors, la seua veu ens ha captivat i ens ha seduït. Actualment viu a Galícia i es dedica a cuidar el seu hortet i a l'agitació cultural i política. Trobem a faltar la seua presència esbojarrada, la seua mirada intensa i, sobretot els seus versos.
Aquest poema potser ens en parle.
12 comentaris :
Un poema bonic però sobretot valent. Una valentia que almenys per a mi només poden entendre les dones. Sempre he admirat això de les dones, quan són valentes ho són de veritat i amb sinceritat, en canvi de la valentia dels hòmens no en pots estar mai segur del tot. Besets.
ei, sanç, no te'n passes, HOME!
No sé què et duu a pensar així, Joan, però em resulta molt dolorós sentir a un home vessar el descrèdit i la sospita sobre la resta dels hòmens. Si aquest comentari es fes respecte a les dones es consideraria sexista i seria condemnat sense miraments.
No volia provocar amb el gripau de la Maria aquest contratemps, però veig que hi ha "teca". En acabant de sopar m'hi apunte!
Vosaltres, bloggistes, sou els terroristes!!!
Dir en un poema:
[…]Allà per on trempe la vida,
allà em veureu.
no és un acte de valentia. En un poema, la valentia es demostra amb despullament i arriscant-se a expressar allò que restava ocult i ens era invisible, fins que el poema ho ha recobert de paraules i li ha donat forma.
Altra cosa pot ser vitalisme, que ens agrade el poema, el cànem i el Fernet, o la valenciania de la sèquia de Vera però, jo, la valentia, no li la trobe, ho sent.
Salut :)
Ja ens hem creuat dues vegades, Begonya…
benvolgut Amadeu no he volgut en cap moment desacreditar l'home , i mai en particular. Per a mi tant els homes com les dones poden ser igual de valents, individualment, però no puc d'eixar d'observar la història, una història marcada i feta per l'home i que ell mateix s'ha encarregat de desacreditar. Ho sent Amadeu si et sembla així , però des de la meua opinió totalment particular seguisc pensant el mateix. No m'atreviré mai a jutjar una persona pel seu gènere, no he afirmat que no pots refiar-te'n mai, sinó que no en pots estar segur del tot,sobretot i puntualitze d'aquells que porten les regnes del poder.tal vegada el meu comentari i en això sí et done la raó, està una miqueta descontextualitzat, ja que no parlava de la vida de casacú, sinó que ho he generalitzat pel que fa a les estructures socials occidentals. :)
I jo l'última estrofa la trobe "valenta" :)
És que sóc el promotor i president del Club de l'Orgull Masculí.
XD
No sé què passa però estic tenint problemes per escriure comentaris. És possible que siga perquè ho fem tots dos alhora, Amadeu?, i llavors es bloqueja el blog, valga la redundància?
Bé, companys, siga com siga, la poesia de Maria Fullana, valenta, agosarada, vital, és per a mi, per a la manera com jo entenc la poesia, una de les millors amb què m'he trobat. Sense ser-ne conscient he xuclat molt dels seus versos. Vosaltres potser encara no la coneixeu però hi ha poemes certament salvatges, eròtics?, vitals?, carnals?, despullats? desgarradors? valents? en què sí que descobreix allò ocult, en els quals la paraula ho recobreix i li dóna forma.
Hi trobe una estreta relació amb la lírica de Maria-Mercè Marçal. Per cert, en no sé quin racó d'aquest món virtual infinit, he vist, he llegit que algú, crec que de la Universitat d'Alacant, estava fent una tesi o treball d'investigació sobre la poesia de les dues!
Se'n parlarà.
;)
Publica un comentari a l'entrada