Entremesos
"Plat amb viandes lleugeres (anxoves, olives, llonganissa, etc) que hom serveix ordinàriament abans de la sopa o del primer plat dels que constitueixen un àpat." (Enciclopèdia Catalana, vol.6)
El cas és que m'han fet un encàrrec curiós: he d'escriure un breu poema o alguna cosa semblant per als de Ca Revolta. Es veu que el dia quinze de juny fan una festa d'estiu en què acolliran cuiners diversos per preparar un sopar especial. Hi haurà també dibuixos i textos que il·lustraran aquest àpat. A mi m'ha tocat els "Entremesos". Si algú té alguna idea, li ho agrairé eternament.
Per cert, encara queda lliure la "Sarsuela de marisc" per si algú s'anima!
21 comentaris :
entremesos té semblança amb entre mesos, podries jugar amb aquesta similitud, l'entremès és una cosa que s'ha de fer lentament, amb calma, sense presses, per gaudir-la.. i entre mesos, és una mesura de temps, que per un entremès, és lenta, calmosa,..
no ho sé, a veure si et serveix de res!
sort!
Gràcies Tiamat, prenc nota del teu apunt.
Benvinguda, per cert, al nostre espai virtual. M'he passat pel teu i fa bona cara. Salut!
Ah, i si t'animes, ja saps...Sarsuela de marisc!!! ;)
Els entremesos són l'ecuació perfecte del paisatge que ens envolta. És, potser, menjar i assaborir allò que els nostres ulls, mediterranis, abasten. Les anxoves del mar, els fruits dels oliverars, els productes de l'horta...és el gust del que veiem.
Ei, Tristany, quina alegria trobar-te per ací! Gràcies per les teues paraules. Em quedaria amb això dels fruits de la terra i de la mar, del nostre paisatge (l'oliva, l'anxova, la cebeta, el ceitó, els musclos,mmm) que tant de joc poden donar (menjar-mirar, paisatge-temps, paraules-sabors).
I entre tot això, els "entre mesos", en fi, que m'he alegrat molt que t'hi hages deixat caure.
Fa dies que visitava el teu blog però amb la història d'aquell furta-mòbils et vas quedar una mica penjat. Vaig a mirar si hi ha novetats. Salut.
M'apunte la data perquè per si de cas hi poguera passar-m'hi però segons com vaig no ´se si tindria forces ni per provar els entremesos. De tota manera crec estimada begonya que tens els recursos necessàris per poder-ne oferir un plat variat i saborós. recorda no obstant que els entremesos sempre són com l apicadeta per obrir la gana iexercitar el paladar per poder gaudir-ne dels plats forts, però de la meteixa manera que en l'amor els àpats prèvis fan més abellidor el menjar . ;) besets.
permetem saludar al meu amic Tristany a qui fa temps que tampoc puc visitar i donar-li una abraçada, a veure si demà trac una mqiueta més de temps. :)
Begonya, si encara està lliure la sarsuela de marisc, m'agradaria enviar-hi la meua "recepta poètica" (que no té res de recepta). Podries deixar per ací alguna informació més sobre el tema(extensió, a qui la fem arribar, etc.). I si hi arribe tard, doncs no passa res.
Una abraçada.
Hola Joan, m'alegre que tornes per aquest raconet. Supose que deus haver estat embolicat amb feina i amb el compromís (mai suficient, ai las!) que requereix aquests dies lo teu poble pel tema del Xúquer, o el que va quedant-ne. En fi, una abraçada i a reveure! Gràcies per les idees que apuntes, sobretot això que dius de la preparació, l'anar fent boca...
Giorgio, ací et deixe les adreces que tinc per enviar el poema. Supose que encara hi ets a temps. Per la meua banda també li comentaré al xic que ho porta (es diu Xurxo, és galec i no el conec de res) que tu hi vols participar. Tu pots fer el mateix enviant-li directament el poema sobre la Sarsuela de marisc, val?
semprengaliza@telefonica.net
espiraldelideiras@yahoo.es
Sort! i endavant! ;)
Begonya, gràcies per la informació, ja li l'he enviat!
Ací teniu un esborrany del poe-meta. Uf, al final, mètrica, rima i tota la mandanga. Que difícil és fer coses per encàrrec i més si es tracta d'un poema...
Batec que t’esmunys pels contorns d’un àpat,
obertura que tempteja raons,
fum de festa, inici de lliçons,
fes pa, fes vi, digues un nom i escapa’t.
Tu que encetes l’espectacle d’olors
que apuntes lluny, a cavall del migdia,
embriaguesa de flames, colors
que esdevindran ametlla i ratafia.
No desmereixes en aquest viatge
gust de platja, busques del no i del sí,
somni d’àngels, pa de noces, confí,
joc diàfan de sal i de paisatge.
Au!
No desmereixen, no, els teus entremesos ;-) .
Jo estic ara al curro i no tinc per ací la sarsuela; te la faré arribar demà (demà prou tard).
Begonya, després mirar-me'l bé, em fa una mica de vergonya, després dels teus magnífics ENTREMESOS, servir la meua tímida
SARSUELA DE MARISC
de mar a mar
de bat a bat
de vent a vent
de blau endins
trobem a tu
per tots els ports
de sud a nord
de tots colors
de tots els blaus
totes les naus
homs nacions
sota el teu tast
se saben fills
de Mare Mar
i es fan amics
es fan germans
amb bona pau.
Merci, Grappa, per la teua sarsuela que porta flaires de mar i de germanor, i que no desmereix pas amb aquest ritme de quatre barres.
Espere que els nostres versos es troben a prop el dia de la festa i que la gent salivege en llegir-los.
Una abraçada!
Acabe de saber que sí que hi podré anar: amb el meu horari, aquest curs no he pogut aparèixer per cap sarao poètic i ara tinc la síndrome! (Però de moment el tal Xurxo no ha contestat el meu emili, i això que l'he enviat a les dues adreces...)
I gràcies pels compliments que vas deixant arreu dels dips ;) (vinc ara de ca Tristany)
Acabo de llegir el poema del Giorgio. Miro que hi ha a la meva nevera: calamarsets congelats de La Sirena...que trist :(
Tinc curiositat per saber com haurà anat la inauguració. Giorgio, hi has pogut anar? No sé quin dia podré trobar un foradet per acostar-m'hi...
Tristany, què fas que no vas a comprar manduca?
Begonya, al final no vaig poder anar a la inauguració (era el 14, i jo m'ho havia planificat per al 15), però ahir vaig poder anar a veure l'exposició. Ha quedat molt boniqueta, hi ha textos molt interessants (un del marqués de Sade sobre l'embotit... sense comentaris ;-) i les imatges (quadres, collages, fotografies, composicions de diverses tècniques...) eren molt curioses.
I, és clar, em va fer molta il·lusió participar-hi :). A veure si ens veiem en algun sarau d'aquest estil!
Giorgio, el món és un mocador! Vaig rebre el teu correu i és clar que ens coneixem! Crec haver coincidit amb tu en alguna de les diverses trobades amb poetes (a Gandia, als Vivers...) i a les tertúlies del Sant Jaume-Cafè Malvarrosa, of course!
Celebre aquest retrobament d'ara. :)
També m'alegra saber que l'exposició de Ca Revolta t'ha agradat. Jo ho tinc fotut. La setmana que ve seré a BCN amb els alumnes i no sé quan trobaré una estona. I amb aquesta calor sobtada a veure qui es mou més de l'estrictament necessari de casa.
Una abraçada i no deixes de visitar-nos.
Un mocador xicotet... :)
Estarem en contacte. I passa-t'ho molt bé per Barna!
Gràcies, això esperem. Ja rebreu notícies nostres. Una abraçada i bon solstici d'estiu!
Publica un comentari a l'entrada